Keywords
early modern Barcelona
French immigration
foundlings
intermarriage
prenuptial agreements
integration
How to Cite
Abstract
The study of prenuptial agreements of the Hospital de la Santa Creu of Barcelona (1532–1601) has revealed how a significant number of French immigrants arranged to marry foundlings. These unions could have entailed, on occasion, a downward social mobility for the husbands-to-be. By analyzing the socioeconomic profile of the French men, the value of the dowries provided by maidens, and examining, moreover, the histo- riographical contributions regarding the integrative role of mixed marriages, I explore this unprecedented finding. This, I intend to show, would demonstrate a self-generated strategy for social integration based on the social and juridical benefits of marrying an indigenous woman, if not motivated by a high degree of social exclusion.
References
Abadal, Ramon de (1966): La immigració francesa en el segle XVI i l’aparició de les “cases pairals” catalanes. In: Nadal, Jordi & Emili Giralt (eds.): La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII. Mataró, Caixa d’Estalvis de Mataró, 7–17.
AHSCP-PC – Historical Archive of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AH- SCP). Fund Protocols (PC).
Alberola, Armando (1995): Aproximación a la reciente historiografía española. Revista de historia Jerónimo Zurita, 71, 7–18.
Almazán, Ismael (1992): Els immigrants francesos al Vallès Occidental: El profit i la por. Terme, 7, 31–39.
Amalric, Jean-Pierre (2003): Franceses en tierras de España: una presencia media- dora en el Antiguo Régimen. In: Villar, María Begoña & Pilar Pezzi (eds.): Los extranjeros en la España moderna: Actas del I Coloquio Internacional. Celebrado en Málaga del 28 al 30 de noviembre de 2002. Málaga, Ministerio de Ciencia e Innovación, 23–37.
Amengual, Miquel (2018): La immigració francesa a l’Àrea de Barcelona a l’Època Moderna (segles XV, XVI i XVII) (PhD Thesis). Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.
Amengual, Miquel & Joana Maria Pujadas (2020): Cruce de caminos: Matrimonios de viudas y franceses en el área de Barcelona en los siglos XVI y XVII. In: Tovar, Raquel (eds.): De humilde e ilustre cuna: Retratos familiares de la España Mod- erna (siglos XV–XIX). Évora, Universidade de Evora – Centro Interdisciplinar de História, Culturas e Sociedades, 1–37. https://books.openedition.org/cidehus/10726 (last access: 2025–01–27).
Amengual, Miquel & Joana Maria Pujadas (2024): Mujeres francesas y matrimo- nio en la Cataluña Moderna (Siglos XVI–XVII). Obradoiro de Historia Moderna, 34, 1–32.
Bade, Klaus (2003): Migration in European History. Oxford, Blackwell Publishing.
Baixauli, Isabel Amparo (1993): Institucions per maridar òrfenes i donzelles pobres a la València del segle XVII. L’Administració fundada per Lluís Beltran. Pedral- bes: Revista d’Història Moderna, 13, 2, 349–356.
Baixauli, Isabel Amparo (2003): Casar-se a l’Antic Règim. Dona i família a la València del segle XVII. València, Universitat de València.
Banks, Philip (1988): Alguns immigrants del Llenguadoc a la Barcelona del segle XII. In: Manent, Albert & Joan Veny (eds.): Miscel·lania d’homenatge a Enric Moreu-Rey. Vol. I. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 153–172.
Batlle, Carme (1959): Els francesos a la Corona d’Aragó. Anuario de Estudios Medievales, 10, 361–392.
Beixora, Nil (2019): Un exemple d’impacte social, cultural i religiós de l’onada migratòria francesa a Catalunya. El cas concret del Santuari del Miracle de Riner, el Solsonès. In: Dantí, Jaume, Gil, Xavier, Sola, Diego & Ida Mauro (eds.): Cata- lunya i el Mediterrani. Barcelona, Universitat de Barcelona, 510–534.
Blázquez, Juan (1990): Catálogo de Los Procesos Inquisitoriales Del Tribunal Del Santo Oficio de Barcelona. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, 3, 11–158.
Bourret, Christian (1995): Les Pyrénées centrales du IX au XIX siècle. La forma- tion progressive d’une frontèire. Aspet, Pyrégraph.
Busquets, Josep (2012): La Confraria dels Francesos de Berga. L’Erol, 112, 35–37.
Cabruja, Elisabet (1998): Una confraria d’estrangers en la Catalunya del segle XVII: Igualada. Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 18, 173–180.
Capdeferro, Josep (2020): En la jaula de los locos. El Hospital de Santa Creu de Barcelona, un ámbito jurisdiccional complejo (siglos XVI–XVII). Ius fugit: Re- vista interdisciplinar de estudios históricojurídicos, 23, 41–54.
Capdevila, M. Alexandra (2001): “Gavatxos, gascons i francesos” L’allau francesa a la comarca del Maresme als segles XVI i XVII. Sessió d’Estudis Mataronins, 17, 107–114.
Capdevila, M. Alexandra (2006): Les xarxes de sociabilitat dels immigrants francesos establerts a la comarca del Maresme durant el segle XVII. Sessió d’Estudis Mataronins, 23, 199–214.
Capdevila, M. Alexandra (2008): La immigració francesa al Maresme durant els segles XVI i XVII. Un exemple de distribució territorial en una comarca diversa.
Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 28, 2, 871–886.
Capdevila, M. Alexandra (2009): Les xarxes de sociabilitat dels immigrants francesos establerts a Barcelona. In: XI Congrés d’Història de Barcelona: La ciutat en xarxa (1–3 de diciembre de 2009). Barcelona, Institut de Cultura – Ajuntament de Barcelona, 1–13 https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/XI CONGRES_capdec.pdf (last access: 2025–01–27).
Capdevila, M. Alexandra (2011): Les característiques de la immigració occitana a l’Alt Empordà abans de 1640. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41, 217–236.
Capdevila, M. Alexandra (2014a): Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII. Mataró, Fundació Iluro.
Capdevila, M. Alexandra (2014b): La immigració francesa vista com un perill per a l’ortodòxia catòlica de la Monarquia Hispànica. Catalunya als segles XVI i XVII. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 25, 403–415.
Capdevila, M. Alexandra (2017): Cuando ellas también son las protagonistas. La inmigración francesa en Cataluña durante los siglos XVI y XVII desde la perspec- tiva del género. In: Cabrera, Manuel & Jose Antonio López (eds.): IX Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (15 al 31 de octubre de 2017). Archivo diocesano de Jaén, Jaén, 79–101.
Capdevila, M. Alexandra (2018): Viure i sobreviure en un medi hostil. El paper dels recursos naturals en la immigració francesa a Catalunya als segles XVI i XVII. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 29, 87–101.
Capdevila, M. Alexandra (2021): La immigració francesa a Catalunya durant els segles XVI i XVII. Un exemple d’espais connectats. In: Dantí, Jaume (ed.): Histo- ria connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI–XVIII). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 205–244.
Capdevila, M. Alexandra (2023): El papel de los sacerdotes franceses en la inmi- gración francesa en Cataluña durante los siglos XVI y XVII. In: Imízcloz, José María, Ochoa, Javier Esteban & Andoni Artola (eds.): Los entramados políticos y sociales en la España Moderna: del orden corporativo-jurisdiccional al estado liberal. Vitoria-Gasteiz – Madrid, Fundación Española de Historia Moderna, 1105–1119.
Castelnau, de, Charlotte (1993): Les étrangers protestants dans l’Espagne moderne (16e–17e siècle). Raison d’État et tolérance. In: Shaub, Jean–Frédéric (ed.): Re- cherche sur l’histoire de l’État dans le monde ibérique. París, Presses de I’École normale supérieure, 143–162.
Codina, Jaume (1980): La immigració francesa al Delta del Llobregat, 1400–1700. In: XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. El Prat del Llobregat, Amics d’El Prat –Centre d’Estudis del Delta de Llobreat, 226–371.
Codina, Jaume (1992): Un projecte naciona urgent: l’estudi de l’abast de la im- migració francesa a Catalunya durant l’Edat Moderna. Revista de Catalunya, 59, 46–56.
Codina, Jaume (1999): Catalans de Segona: Contribució a l’estudi de la immigració francesa durant l’Edat Moderna. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49, 10, 203–205.
Coleman, David (1994): Trends in Fertility and Intermarriage among Immigrant Population in Western Europe as Measures of Integration. Journal of Biosocial Science, 26, 107–136.
Colls, Josep (2002): Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del Comtat d’Empúries. Annals de l’Institut d’Estudis Empor- danesos, 35, 199–223.
Danon, Josep (1978): Visió històrica de l’Hospital General de la Santa Creu de Barcelona. Barcelona, Rafael Dalmau.
Dantí, Jaume (1982): Granollers i comarca als segles XVI i XVII: Evolució demográfica i econòmica. Revista Catalana de Geografia, 18, 5, 133–259.
Dantí, Jaume (2021): Barcelona 1550–1700: Una ciutat d’atracció de catalans i estrangers. In: Sabaté, Flocel (ed.): Ciutats mediterrànies: la mobilitat i el de- splaçament de persones. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 193–203.
Domènech, Gemma (1999): Artistes i artesans a Girona (segles XVI–XVII): Una aproximació sociològica. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 40, 95–121.
Domínguez, Antonio (1960): Los extranjeros en la vida española y otros artículos. Sevilla. Diputación de Sevilla.
Fargas, Mariela (1994): Movimientos migratorios del siglo XVI: La oleada de inmigrantes franceses y su integración en la Barcelona del siglo XVI. In: Pradells, Jesús & Jose Ramon Hinojosa (eds.): 1490, en el umbral de la modernidad: El Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV–XVI. Vol. II. Valencia, Generalitat Valenciana, 785–795.
Feliu, Gaspar (2011): Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 33–64.
Feliu, Gaspar (2020): Els continguts de la Sentència de Guadalupe i els malentesos que ha generat. In: Viader, Montse (ed.): Les crisis a l’edat mitjana. Actes del VI Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric, 2018. Hostalric, Ajuntament d’Hostalric, 140–150.
Fernández, Camilo & Antonio Eiras (2003): Movilidad y migraciones internas en la Europa Latina. Obradoiro de Historia Moderna, 12, 143–165.
Ferrer, María Teresa (2001): Establiments de masos després de la Peste Negra. In: Ferrer, Maria Teresa, Riu, Manuel & Josefina Mutgé: El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna (segles IX–XVIII): aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics: actes del Col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999. Barcelona, C.S.I.C. – Institución Milá y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 189–241.
Freedman, Paul (1993): Els orígens de la Servitud pagesa a la Catalunya medieval. Barcelona, Eumo Editorial.
Freedman, Paul (2013): Servitud pagesa a la Catalunya medieval. Catalan Historical Review, 6, 147–156.
García Espuche, Albert & Manuel Guardia (1986): Espai i societat a la Barcelona preindustrial. Barcelona, Edicions la Magrana.
García-Oses, Isaac (2021): Indicadors de riquesa i de desigualtats en el món artesa- nal de Barcelona als segles XVI i XVII. Dots i famílies en el gremi de terrissers. Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 41, 143–64.
Gascón, M. Isabel (2009): Del amor y otros negocios. Los capítulos matrimoniales como fuente para el estudio de la Historia de las Mujeres. Tiempos modernos: Re- vista Electrónica de Historia Moderna, 6/18, 1–17. http://www.tiemposmodernos. org/tm3/index.php/tm/article/view/155/206 (last access: 2025–01–27)
Gibert, Rafael (1958): La condición de los extranjeros en el antiguo derecho español. In: L’étranger. Recueils de la Societe Jean Bodin: X, Deuxieme Partie. Brussels, Editions de la Librairie Encyclopedique.
Gifre, Pere (2010): El procés final d’implantació dels capítols matrimonials (final de segle XVI – començament de segle XVII) In: Ros, Rosa (ed.): Els capítols matrimonials: Una font per a la història social. Girona, Col·lecció fonts, 55–70.
Ginebra, Maria Esperança (2002): La qualitat jurídica de català i l’aplicació del Dret Civil a Catalunya. Barcelona, Departament de Justícia, Generalitat de Cata- lunya.
Ginebra, Maria Esperança (2003): La Qualitat civil de català: domicili i residència versus veïnatge civil. Revista Catalana de Dret Privat, 2, 13–43.
Gual, Valentí (1991): “Gavatxos”, gascons i francesos. La immigració occitana a la Catalunya Moderna. El cas de la Conca de Berberà. Barcelona, Rafael Dalmau Editor.
Gual, Valentí (2004): El punt de partida de l’agricultura moderna. De la Sentència Abritral de Guadalupe i les Germanies a la crisi de finals del Cinc-cents. In: Sal- rach, Josep Maria, Girat, Emili & Eva Serra (eds.): Història agrària dels Països Catalans, Vol. 3. Barcelona, Universitat de Barcelona, 13–30.
Gual, Valentí (2005): Pròleg. In: Millàs, Carles (ed.): Els altres catalans dels segles XVI i XVII: la immigració francesa al Baix Llobregat en temps dels Àustria. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Ajuntament de Sant Feliu, 5–11.
Gual, Valentí (2021): Altres aproximacions a la immigració occitana i francesa a Catalunya als segles XVI i XVII. In: Dantí, Jaume (ed.): Historia connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI–XVIII). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 245–288.
Gual, Valentí & Raimon Masdéu (2021): La immigració occitana a la Catalunya moderna. Barcelona, Rafael Dalmau Editor.
Gual, Valentí, Gual, Xabier & Carles Millàs (1998): La immigració francesa a Catalunya: el cas del Baix Llobregat (segles XVI i XVII). Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 18, 1, 133–148.
Herzog, Tamar (2003): Defining Nations. Immigrants and Citizens in Early Modern Spain and Spanish America. London, Yale University Press.
Herzog, Tamar (2006): Vecinos y extranjeros. Hacerse español en la Edad Moderna. Madrid, Alianza.
Illanes, Ximena (2010): Pequeños marginados: niñas y niños abandonados en el Hospital de la Santa Creu (siglo XV). In: Walde Moheno, Lilian von der, Company Company, Concepción & Aurelio González (eds.): Expresiones de la cultura y el pensamiento medievales. Mexico City, Publicaciones Medievalia, 557–571.
Illanes, Ximena (2011): Niñas y niños olvidados según los documentos del hospital de la Santa Creu de Barcelona en el siglo XV (PhD Thesis). Barcelona, Universitat de Barcelona.
Illanes, Ximena (2013a): Aprendiendo a vivir. Trabajo y servicio de niñas y niños acogidos en el Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401–1510). Revista de Historia Iberoamericana, 63–104.
Illanes, Ximena (2013b): Historias entrecruzadas: el período de lactancia de las niñas y niños abandonados y sus nodrizas en el Hospital de Barcelona durante el siglo XV. Anuario de Estudios Medievales, 43, 1, 159–197.
Illanes, Ximena (2016): Nodrir a otros que no son los propios. Revista de Humani- dades, 14, 75–92.
Illanes, Ximena (2018): Dolor y abandono. El drama de dejar a un niño en el Hos- pital de la Santa Creu (Barcelona, siglo XV). In: Gaune, Rafael & Claudio Rolle (eds.): Homo Dolens: Cartografías del dolor: sentimiento, experiencias y registro. Santiago de Chile, Fondo de Cultura Económica, 249–266.
Illanes, Ximena (2019): En manos de otros: Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV. Santiago de Chile, Ediciones Universidad Católica de Chile.
Illanes, Ximena, Marino, Salvatore & Teresa Vinyoles (2023): Acollir, criar i integrar. Dones marginades i infants abandonats a l’Hospital de la Santa Creu. In: Zarzoso, Alfons & Josep Barceló (eds.): Barcelona hospitalaria: la ciutat i els seus hospitals, segles XIV–XX. Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 169–186.
Lladonosa, Josep (1958): Marchands toulousains à Lérida aux XIIe et XIIIe siècles Annales du Midi, LXX, 223–230.
Llobet, Josep Maria (1989): La immigració francesa a Cervera segons els capítols matrimonials conservats a l’Arxiu Històric Comarcal de la ciutat (1501–1700). Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, II, 45–62.
Lluch, Rosa (2010): El conflicte Remensa fins l’Any 1486. In: Casals, Àngel (ed.): Revisió historiogràfica de Jaume Vicens Vives. Barcelona, Galerada, 59–78.
Lluch, Rosa (2020): La pagesia de remença i la Sentència arbitral de Guadalupe. In: Alcoberro, Agustí & Diego Sola (eds.): Eva Serria i Puig: Sessió en memoria. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 57–64.
Marino, Salvatore (2018): Trabajo y aprendizaje en los hospitales de la Baja Edad Media. Aproximación comparativa entre Barcelona, Milán, Nápoles y Siena. Reti Medievali Rivista, 19, 2, 171–205.
Marino, Salvatore (2019): El memorial dels infants. Edició crítica d’una font per a l’estudi de la infància a la Barcelona del segle XV. Barcelona, Fundació Noguera.
Massanell, Antoni (1989): Dades de la immigració occitana a Vilafranca a la segona meitat del segle XVI. Miscel·lània penedesenca, 13, 224–226.
Millàs, Carles (2005): Els altres catalans dels segles XVI i XVII: la immigració francesa al Baix Llobregat en temps dels Àustria. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat & Ajuntament de Sant Feliu.
Moliné, Enric (1988–1989): Els sacerdots francesos al bisbat d’Urgell (s. XIV– XVII). Urgellia, IX, 365–402.
Monter, William (1988): Els immigrants francesos i la Inquisició de Barcelona. L’Avenç. Revista catala d’història, 120, 10–14.
Moreu-Rey, Enric (1959): Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI al XVIII). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Nadal, Jordi & Emili Giralt (1953): Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana de 1553 a 1717. Estudios de Historia Moderna, 3, 3–48.
Nadal, Jordi & Emili Giralt (1960): La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration française et les autres facteurs de son développement. Paris, SEVPEN.
Nadal, Jordi & Emili Giralt (1966): La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII. Mataró, Caixa d’Estalvis de Mataró.
Nadal, Jordi & Emili Giralt (1992): Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana de 1553 a 1717. In: Nadal, Jordi (ed.): Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica. Barcelona, Ariel, 249–291.
Nadal, Jordi & Emili Giralt (2000): Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Vic, Eumo Editorial.
Pérez, María Isabel (1994): Las mujeres y el matrimonio en el derecho catalán mod- erno. In: Pérez, María Isabel (ed.): Las mujeres en el antiguo régimen. Imagen y realidad. Barcelona, Icaria, 19–56.
Pérez, María Teresa (2012): Franceses en la Valencia del siglo XVI: Apuntes acerca del proceso de integración y trayectoria ejemplar del mercader Joan Augier. Es- tudis: Revista de Historia Moderna, 38, 323–345.
Pérez, Vicente & David Sven (1992): Presentación. In: Nadal, Jordi (ed.): Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica. Barcelona, Ariel, VII–XVII.
Poitrineau, Abel (1976): La inmigración francesa en el reino de Valencia (siglos XVI–XIX). Moneda y crédito, 137, 103–133.
Pons, Josep Maria (1989): Recull d’estudis d’història jurídica Catalana. Vol. III. Barcelona, Pagès editors.
Prak, Maarten, Haru Crowston, Clare, De Munck, Bert, Kissane, Christopher, Minns, Chris, Schalk, Ruben & Patrick Wallis (2020): Access to the Trade: Monopoly and Mobility in European Craft Guilds in the Seventeenth and Eight- eenth Centuries. Journal of Social History, 2, 54, 421–452.
Puschmann, Paul, Van den Driessche, Nina, Van de Putte, Bart & Matthijs Koen (2012): Partner Choice and Marriage among Migrants: The Acculturation Process of Migrants in the Port-city of Antwerp from a Life Course Perspective (1846–1920) (Working paper). Leuven, Centrum voor Sociologisch Onderzoek.
Rafat, Francesc (1993): Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d’història de la Catalunya central. Manresa, Centre d’Estudis del Bages.
Ravenstein, Ernst (1885a): The Laws of Migration. Part I. Journal of the Royal Statistical Society, 48, 167–227.
Ravenstein, Ernst (1885b): The Laws of Migration. Part II. Journal of the Royal Statistical Society, 52, 241–301.
Rivasplata, Paula Ermila (2020): Honor entre iguales en el Antiguo Régimen. Las dotes de la Casa de la Misericordia de Sevilla. Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 40, 315–352.
Roca, Encarna (1978): “Unde cathalanus quasi in Cathalonia stans”: La condición de catalán en el derecho histórico. Revista jurídica de Cataluña, 1, 77, 7–44.
Roldan, Aurea (1982): Los niños abandonados en la Cataluña del siglo XVI (BA Thesis). Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.
Roldan, Aurea (1983): Els nens abandonats a la Catalunya del segle XVI. L’Avenç. Revista catalana d’història, 66, 62–68.
Salas Auséns, Jose Antonio (2003a): Leyes de inmigración y flujos migratorios en la España Moderna. In: Villar, María Begoña & Pilar Pezzi (eds.): Los extranjeros en la España moderna: Actas del I Coloquio Internacional. Celebrado en Málaga del 28 al 30 de noviembre de 2002. Málaga, Ministerio de Ciencia e Innovación, 681–697.
Salas Auséns, Jose Antonio (2003b): Buscando vivir en la ciudad. Trayectorias de inmigrantes franceses en los siglos XVI y XVIII. Revista de Demografía histórica XXI, 1, 141–165.
Salas Auséns, Jose Antonio (2009): En busca de El Dorado: Inmigración francesa en la España de la Edad Moderna. Bilbao, Universidad del País Vasco.
Salas Auséns, Jose Antonio (2019): Mercado matrimonial de los franceses en la España de la Edad Moderna. In: Alfaro, Francisco José (ed.): Cuando la frontera era el Sur: Europa Suroccidental, siglos XVI–XX. Zaragoza, Prensa de la Univer- sidad de Zaragoza, 211–240.
Sales, Núria (1997): Naturals i alienígenes: un cop d’ull a algunes naturalitzacions dels segles XV a XVIII. In: de Riquer, Martí (ed.): Studia in honorem prof. M. de Riquer, Vol. I. Barcelona, Quaderns Crema, 675–705.
Serra, Eva (1988): Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat, 1590–1729. Barcelona, Crítica Simon, Antoni (1999): El creixement poblacional català del segle XVI i la immi-gració francesa. Aspectes demogràfics i socials. In: Belenguer, Ernest (ed.): Felipe II y el Mediterráneo, vol. I. Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 79–98.
Simon, Antoni (2004): El redreçament demogràfic del llarg segle XVI. El paper de la immigració occitana. In: Balcells, Albert (ed.): Història de Catalunya. Barcelona, Esfera dels llibres, 356–371.
Teixidó, Jaume (1998): La immigració francesa a Figuerola del Camp (1566–1640) i la seva confraria. Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 18, 149–162.
Torres, Xavier (2002): Los sin papeles y los otros. Inmigraciones franceses en Catalunya (siglos XVI–XVIII). In: Pimentell, Manuel (ed.): Mediterráneo económico, I Colección, Estudios Socioeconómicos Procesos migratorios, economía y personas. Almería, Caja Rural Intermediterránea, 347–361.
Tovar, Raquel (2014–2015): Entre la marginalidad y la soledad: las viudas de Vilches (Jaén) a mediados del siglo XVIII. Norba. Revista de historia, 27–28, 405–420.
Vicens, Jaume (1978): Historia de los remensas (en el siglo XV). Barcelona, Editorial Vicens Vives.
Vila, Ona (2024): Los enlaces entre inmigrantes franceses y expósitas del Hos- pital de la Santa Creu (1532–1601). Una aproximación sociodemográfica a través de los capítulos matrimoniales (MA Thesis). Barcelona, Universitat de Barcelona.
Vilalta, María José (2001): Los artesanos de Lleida en el siglo XV. In: Castillo, Santiago & Roberto Fernández (eds.): Campesinos, artesanos, trabajadores: actas del IV Congreso de Historia Social de España: Lleida, 12–15 de diciembre de 2000. Lleida, Milenio, 299–314.
Vilalta, María José (2003): Franceses en la Lleida Moderna. Posibilidades para trabajar, dificultades de inserción. In: Villar, María Begoña & Pilar Pezzi (eds.): Los extranjeros en la España moderna: actas del I Coloquio Internacional. Cel- ebrado en Málaga del 28 al 30 de noviembre de 2002. Málaga, Ministerio de Ciencia e Innovación, 695c705.
Vilalta, María José (2006): La atracción de los iguales. Sociedad, migraciones y alianzas matrimoniales en la Lleida del siglo XVI. In: Salas, Antonio (ed.): Migraciones y movilidad social en el Valle del Ebro (ss. XVI–XVIII). Bilbao, Universidad del País Vasco, 13–38.
Villar, María Begoña (2007): Los extranjeros en la España Moderna. Un campo historiográfico en expansión. Estudios de Historia Moderna y Contemporánea, 325–441.
Vinyoles, Teresa (1980): Ajudes a donzelles pobres a maridar. In: Riu, Manuel (ed.): La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval. Vol. I. Barcelona, C.S.I.C. – Institución Milá y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 295–362.
Vinyoles, Teresa (1986): Aproximación a la infancia y juventud de los marginados. Los expósitos barceloneses del siglo XV. Revista de Educación, 281, 99–123.
Vinyoles, Teresa (1989): Petita biografia d’una expòsita barcelonina del segle XV. In: Homenatge a la memòria del prof. Dr. Emilio sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors. Barcelona, Universitat de Barcelona – C.S.I.C., Institución Milá y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 262–264.
Vinyoles, Teresa (2013): L’esperança de vida dels infants de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. Anuario de Estudios Medievales, 143, 1, 291–321.
Vinyoles, Teresa (2014): Nenes i nens. Integracions i marginacions a la Barcelona dels segles XV i XVI. In: Sabaté, Flocel & Pedro Maite (eds.) La formació de la personalitat a l’Edat Mitjana: reunió científica. XIX Curs d’Estiu Comtat d’Urgell, celebrat a Balaguer els dies 2, 3 i 4 de juliol de 2014. Lleida, Pagès editors, 49–68.
Vinyoles, Teresa & Margarida González (1981): Els infants abandonats a les portes de l’hospital de Barcelona (1326–1439). In: Riu, Manuel (ed.): La po- breza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval. Barcelona, C.S.I.C., Institución Milá y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 191–285.
Vinyoles, Teresa & Ximena Illanes (2012): Tratados como hijos e hijas. Mèlange de l’École française du Rome. Italie et Méditerranée modernes et contempo- raines, 124, 1, 1–17.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.